Eines 2.0

• @rodamots (twitter pertanyent a Rodamots.com, cada dia una paraula nova)
• @iaixocomesdiu (twitter sobre dubtes lingüístics)
• Hortografia.cat (blog d’errades i faltes d’ortografia)
• El blog de Gabriel Biblioni (blog sobre dubtes lingüístics i altres aspectes relacionats amb la llengua)
• Lletraferides.cat (Blog d’errades i faltes d’ortografia)

Eines 1.0

• El català com cal (web sobre dubtes lingüístics)
• Bon català (web sobre dubtes lingüístics)
• Diccionari triat (diccionari d’expressions valencianes)
• Llibre d’estil de Vilaweb (interessants recomanacions)

Salut, i que disfruteu del bon català.

El dijous, 17 de febrer de 2011, els valencians vàrem perdre alguna cosa més que un canal de televisió. I la prova d’això és la forta reacció de la societat valenciana en particular i la catalana en general. Des de Twitter es va fer palesa la indignació que s’estenia a tot arreu del territori. Fins al punt que es va dibuixar un nítid mapa de tot el domini lingüístic amb l’etiqueta #sensesenyal.

Aquesta etiqueta es va convertir ràpidament en Trend Topic a tot l’estat espanyol. Des de llavors les mobilitzacions i concentracions s’han anat convocant a tot arreu del territori i és que la gent ha dit PROU! Fins ací hem arribat. Prou de censura, prou d’atacar la llengua, prou de riure’s de nosaltres a la nostra pròpia casa. Ja n’hi ha prou. La més important és la convocada per a esta vesprada a la Plaça de la Mare de Déu, a la ciutat de València.

No és casualitat que tots els sistemes autocràtics tinguen com a objectiu primordial el control dels mitjans de comunicació. No es casualitat que el PP controle Canal 9 i haja tallat la senyal de TV3. I tot això em fa pensar que el sistema actual de democràcia representativa, no fa més que afavorir la perpetuïtat en el poder dels partits hegemònics, els nacionalistes espanyols (PP i PSOE). Qualsevol altra opció és amagada, silenciada, repudiada, infamada i en ocasions, criminalitzada. Patim des de fa temps una manca de qualitat democràtica. I no ens equivoquem, la democràcia és o no és, no s’hi valen mitges tintes. I al País Valencià no en tenim de democràcia a l’ús.

Hui vull recomanar un parell d’eines 2.0 que ens permetran millorar el nostre català, resoldre els típics dubtes recurrents i que de vegades no ens atrevim a preguntar.

El primer és el blog Un Bocí de Llengua. Es tracta d’un blog que pertany al Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL). Allí trobareu articles que es publiquen periòdicament en forma de nanolliçons i recursos interessants sobre llengua catalana. I si sou dels clàssics que preferiu el paper, també publiquen una recopilació d’aquestes nanolliçons/aclariments en format pdf.

Seguint amb les eines 2.0, també vull recomanar el Twitter @Catala_Correcte, de qui desconec l’autoria, i que en essència té la mateixa filosofia que el blog que vos he explicat més amunt.

I encara que no es tracta, en sentit estricte, d’una eina 2.0, també vull recordar l’existència del butlletí InfoMigjorn que podeu rebre gratuïtament a la vostra adreça electrònica amb tot un seguit d’articles d’actualitat sobre la llengua catalana.

Editat 20/02/2011: Edite per afegir un blog: El Refranyer català/castellà. Indispensable per conèixer els equivalents de certs refranys que sempre ens surten en castellà.

La Nostra Televisió també està present a Facebook.

Tothom està a favor de la llibertat. Per tant on és el parany? En que hi ha certes coses que no es poden deixar en mans dels administrats, i eixa és precisament la raó de ser de les Administracions Públiques. Si deixes que els pares matriculen els seus fills en una llengua diferent a la minoritzada, estàs condemnant a eixos xiquets al monolingüísme. Massa s’ha escrit ja sobre la conveniència del sistema d’immersió lingüística com a l’únic model capaç de garantir el ple domini de les dues llengües coexistents al territori. La pròpia Unió Europea així ho va dictaminar en un recurs que el PP de Catalunya va fer contra este sistema al Principat.

Però a casa nostra l’oligarquia coneguda amb el nom de Tribunal Constitucional i el Conseller (d’educació?) ja han dit que es passen les consideracions científiques i objectives per l’arc del triomf (o era per la Puerta de Alcalá?).

En un estat social no es pot adduir el dret a la llibertat quan tractem amb elements que requereixen protecció. A ningú li passa pel cap adduir el dret a caçar per justificar una batuda de Linx Ibèrics. Així que compte amb els discursos neoliberalistes amb els elements socials dignes de protecció. A tothom li fa llàstima un Linx. Serem capaços de protegir una cosa més nostra?

Per això proposen, entre altre coses, al consorci unicode que incloga la grafia l·l com un sol caràcter amb el seu propi codi (ara per ara, eixa consideració la té la grafia “l·”), i que aquesta s’incloga als teclats d’ordinador catalans, per evitar que s’haja de polsar tres tecles per poder escriure-la.

Per a més informació: http://www.l·l.cat

Reproduïsc les instruccions que proposen en vadejocs per participar en la camapanya:

Els usuaris que ja hi estigueu registrats, només cal que es boteu els primers dos passos i continueu.

Podeu enganxar també este botó al vostre blog utilitzant el codi que hi ha més abaix.

Amb el català no s’hi juga. Fem que això canvie.

<a href="http://www.vadejocs.cat/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=3195&catid=20&Itemid=4">
<img src="http://www.vadejocs.cat/portal/images/stories/imatgesnoticies/PS3catala.jpg" alt="PS3 en català"/></a>

Hi ha coses més importants que la llengua; però, per parlar-ne, cal la llengua

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català.

Gràcies al butlletí InfoMigjorn.

Des del dissabte 21 de novembre Joel Joan, Xavier Mariscal i Pichi Alonso entren a la llar de milers de catalans a través de TV3 i Catalunya Ràdio, per demanar-los la seua signatura perquè no tallen les emissions de TV3 al País Valencià.

El vídeo de la campanya després del salt.

Feu click per voure-la més gran

Ja feia temps que no penjava al blog una de faltes d’ortografia. Una vegada més es tracta d’una pàgina web oficial, la del Palau de la Música (Ajuntament de València).

La versió de la web escrita en la llengua de Cervantes segurament està perfecta. Fer faltes d’ortografia en castellà és motiu de posar-se cara la paret amb els braços en creu i suportant el pes d’un volum de la Larousse en cada mà.

En canvi una pàgina qualsevol de la versió valenciana conté fins a 6 errors (ortogràfics i/o gramaticals) i ací no passa res. (El que més m’agrada és el de “Concierts”, em recorda al “Bocadill de Jamó i Ques”).

El cas del Palau de la Música de València és especialment flagrant. Si voleu riure-vos una estona aneu al Palau i agafeu el programa de l’obra de torn en valencià. Estan tots fets en castellà i traduïts automàticament (Internostrum, Google Translate o Salt), amb la qual cosa estan farcits d’errors i traduccions absurdes.

I mentrestant van tancant les Oficines Lingüístiques, que ja es veu que no els hi calen per maltractar la llengua.

Feu també una ullada al missatge institucional. En dos paraules im-pressionant.