Aquesta entrada està protegida. Per veure-la, introduïu la vostra contrasenya:

Contrasenya:

Si utilitzeu Google Calendar, i nos voleu perdre cap acte de les Falles 2011, o sou dels que vos agrada saber a quin pirotècnic li toca disparar cada dia a la Plaça de l’Ajuntament, vos recomane que afegiu aquest calendari de Google Calendar que inclou tot el programa oficial de les Falles 2011.

Llàstima que està fet pel portal de Las Províncias, fallasvalencia.es, el que bàsicament vol dir que està tot en castellà.

Google Calendar: Programa Falles València 2011.

No obstant això, si no teniu la possibilitat de vindre i vos voleu llevar el mono amb un succedani, ara ho podeu fer des del vostre ordinador o smartphone. Així ho anuncien a la web de la Junta Central Fallera (en castellà, clar que sí),

Ací teniu la primera mascetà de 2011, retransmesa pel mitjà de comunicació amb més prestigi a Europa (després de la BBC), Canal 9. Abans hi havia un altre. Un tal Tele3 o una cosa així, però un bon dia ja no es veia.

Via | JCF

El dijous, 17 de febrer de 2011, els valencians vàrem perdre alguna cosa més que un canal de televisió. I la prova d’això és la forta reacció de la societat valenciana en particular i la catalana en general. Des de Twitter es va fer palesa la indignació que s’estenia a tot arreu del territori. Fins al punt que es va dibuixar un nítid mapa de tot el domini lingüístic amb l’etiqueta #sensesenyal.

Aquesta etiqueta es va convertir ràpidament en Trend Topic a tot l’estat espanyol. Des de llavors les mobilitzacions i concentracions s’han anat convocant a tot arreu del territori i és que la gent ha dit PROU! Fins ací hem arribat. Prou de censura, prou d’atacar la llengua, prou de riure’s de nosaltres a la nostra pròpia casa. Ja n’hi ha prou. La més important és la convocada per a esta vesprada a la Plaça de la Mare de Déu, a la ciutat de València.

No és casualitat que tots els sistemes autocràtics tinguen com a objectiu primordial el control dels mitjans de comunicació. No es casualitat que el PP controle Canal 9 i haja tallat la senyal de TV3. I tot això em fa pensar que el sistema actual de democràcia representativa, no fa més que afavorir la perpetuïtat en el poder dels partits hegemònics, els nacionalistes espanyols (PP i PSOE). Qualsevol altra opció és amagada, silenciada, repudiada, infamada i en ocasions, criminalitzada. Patim des de fa temps una manca de qualitat democràtica. I no ens equivoquem, la democràcia és o no és, no s’hi valen mitges tintes. I al País Valencià no en tenim de democràcia a l’ús.

No em malinterpreteu, no estic en contra (ni a favor) d’aquest tipus de celebracions, més bé estic en contra de que aquestes festes substituïsquen les nostres tradicions autòctones. M’estic referint a la tradició de la mocadorà, el dia dels enamorats al País Valencià (sí, eixe país xicotet que té la seua pròpia llengua i tradicions i que alguns s’entesten a negar la seua existència).

El 9 d’octubre, a més a més de ser la Diada Nacional dels valencians, també celebrem esta tradició que com sabreu (o no) consisteix en que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

Transcric l’explicació de l’origen que s’ha publicat a la Viquipèdia:

La tradició ve de quan, a l’edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien una dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d’Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Donís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Donís, s’havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vespra del 9 d’octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l’origen de la piuleta i el tronador està en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.

A partir del segle XIX els dolços s’embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.

Ja ho sabeu. Si esteu enamorats, tots els dies són bons per celebrar-ho. Però si ho heu fe fer en una data concreta, el vostre dia és el 9 d’octubre.

Ha tornat a passar. Passa cada dia sense que El Gran Públic se n’adone. El periodista Josep Lluís Fitó (@JLlFito), encarregat de les retransmissions a RTVV de l’esport nacional del valencians, la pilota, ha sigut apartat del programa poc de temps després que es coneguera que havia escrit un obra teatral crítica amb els corruptes (Corrüptia).

Primer, com a aperitiu del que finalment ha succeït, un dels capos de la màfia, Alfonso Rus, eixe “demòcrata” que vol matar a tots els que parlen i ensenyen a parlar el valencià, va censurar l’obra per a que no es representés al seu feu.

Josep Lluís Fitó, que participa de la companyia de teatre L’Enjòlit, ja va ser apartat en el seu dia dels informatius de la casa per denunciar la manipulació que patien. En definitiva, un altre home íntegre que passa a engruixir la llista de persones que són apartades del sistema de pensament únic. Una altra persona que s’ha de conformar a treballar des del marge. Un marge on cada vegada en som més, on ja quasi no cabem. Un marge que algun dia haurà de pegar-li la volta al calcetí i convertir-se en sistema. El nostre. El de tots.

La remodelació també ha significat unificar al mateix blog, aquell que tenia dedicat a Android i la pàgina que tenia dedicada al meu portafolis, i que ara passen a ser una categoria i una pàgina respectivament.

També he aprofitat per canviar el tema de WordPress. M’he decidit per Alltuts, un tema gratuït de site5, per estètica, disseny i aprofitament de les noves funcionalitats de WordPress 3. No estava en català però ja l’he adaptat.

Aquesta entrada està protegida. Per veure-la, introduïu la vostra contrasenya:

Contrasenya:

Aquest esgarrifós cartell és el que em sobresalta cada vegada que vaig a tirar el fem. Per si eixe blaver “ajudamos” no fos suficient, també tenim un suggeridor “tragen” en lloc de “traguen”. I si pensàveu que a l’Ajuntament de Massalfasar són analfabets funcionals per no saber escriure en valencià, jo llevaria l’adjectiu funcionals perquè en castellà tampoc saben escriure, i si no em creieu feu una ullada a “recojida” amb “j”.

“Ajudamos…” a alfabetitzar-nos, afegiria jo.