La fal·làcia del liberalisme lingüístic

Un article de Josep    2 Comentaris

El senyor (sic) Font de Mora, entestat en eliminar la llengua dels seus pares com està, ha escrit un nou capítol de la seua croada personal contra el valencià. Aquesta vegada diu que vol donar als pares la llibertat d’elegir la llengua en la que volen escolaritzar als seus fills.

Tothom està a favor de la llibertat. Per tant on és el parany? En que hi ha certes coses que no es poden deixar en mans dels administrats, i eixa és precisament la raó de ser de les Administracions Públiques. Si deixes que els pares matriculen els seus fills en una llengua diferent a la minoritzada, estàs condemnant a eixos xiquets al monolingüísme. Massa s’ha escrit ja sobre la conveniència del sistema d’immersió lingüística com a l’únic model capaç de garantir el ple domini de les dues llengües coexistents al territori. La pròpia Unió Europea així ho va dictaminar en un recurs que el PP de Catalunya va fer contra este sistema al Principat.

Però a casa nostra l’oligarquia coneguda amb el nom de Tribunal Constitucional i el Conseller (d’educació?) ja han dit que es passen les consideracions científiques i objectives per l’arc del triomf (o era per la Puerta de Alcalá?).

En un estat social no es pot adduir el dret a la llibertat quan tractem amb elements que requereixen protecció. A ningú li passa pel cap adduir el dret a caçar per justificar una batuda de Linx Ibèrics. Així que compte amb els discursos neoliberalistes amb els elements socials dignes de protecció. A tothom li fa llàstima un Linx. Serem capaços de protegir una cosa més nostra?