Llibertat vs Seguretat. L'etern debat

Un article de Josep    Afegeix un comentari

Em de triar entre llibertat i seguretat? És possible un equilibre entre ambdós conceptes, o això és una utopia? Aquestes preguntes estan presents en l’etern debat entre la protecció de l’exercici de les llibertats individuals i el dret a la seguretat.

Fa uns dies assistíem a la notícia de que 14 persones havien estat detingudes per la seua presumpta vinculació amb el terrorisme islamista. I tot just hui, podem llegir que dos dels detinguts ja s’han posat en llibertat, després de passar més de 72 hores incomunicats en aplicació de la llei antiterrorista. Sembla que són acusats de tinença de materials suposadament destinats a l’elaboració d’explosius.

Entre els materials trobats durant l’escorcoll es troba la nitrocel·lulosa, que d’acord, pot ser usada per l’elaboració d’explosius, però també per a material fotogràfic, com matèria primera en l’elaboració de pintura, laca, vernissos, tinta, etc…

Aleshores, està legitimat l’Estat per a intervenir en aquest moment tant primitiu de l’íter críminis ((del llatí, carrera del delicte))? O s’hauria d’esperar a tindre proves de les quals, i sense cap mena de dubtes, s’inferira la imminent comissió d’un delicte?

És una qüestió àmpliament debatuda i sobre la que no existeix consens. Però en una societat com la nostra, ha de prevaldre la presumpció d’innocència, la prova de càrrec i la llibertat individual, per damunt de les actuacions més o menys arbitràries, més o menys “preventives”, sustentades moltes vegades per l’enarborada bandera de la seguretat ciutadana.

El jurista Sebastià Salellas, explica a un vídeo a Vilaweb la seua opinió al respecte d’aquest cas. Destaca aquesta sentència:

l’actuació de la policia és injustificable, perquè, de material d’aquest, se’n pot trobar a moltes cases i no prova que els detinguts preparessin cap acte terrorista (…) de les detencions per possibles vincles amb el terrorisme gihadista fetes per la policia espanyola entre el 2001 i el novembre del 2006: un gran percentatge de detinguts són alliberats sense fiança (gairebé la meitat), o absolts després de mesos o anys de presó provisional per manca de proves o per proves no concloents.

Seguretat sí. Però no a qualsevol preu.