No m’agrada el nou sistema de notificació d’actualitzacions d’Ubuntu Jaunty (s’obri la finestra d’actualitzacions disponibles, en lloc de la tradicional icona a la safata del sistema).
Per tornar a l’antic sistema només hi ha que correr la següent comanda:
gconftool -s --type bool /apps/update-notifier/auto_launch false
Fa algunes setmanes que prove la darrera versió (encara beta) d’Ubuntu. Fins ara utilitzava com a repositori principal ubuntu.gnr.cat per allò de la proximitat però se m’ha acudit utilitzar l’opció per a que Ubuntu trobe la millor font de programari possible i la meua sorpresa ha estat que m’ha recomanat un servidor francès (http://ftp.crihan.fr/ubuntu), que no només em va més ràpid, si no que a més a més està molt més actualitzat, mentre que en el servidor català m’apareixien 10 MB de paquets pendents d’actualitzar, el francès m’oferia 183 MB disponibles.
Aprofite per a dir que estic molt content d’aquesta darrera versió d’Ubuntu, i que he notat sobretot més estabilitat i velocitat de carregada.
Ara que ja hem instal·lat l’Ubuntu, he decidit fer un apunt per recordar tot allò que faig per posar-lo a punt després de cada instal·lació “neta” (en aquest cas d’Ubuntu Intrepid Ibex 8.10): Seguiu llegint
La instal·lació de la darrera versió de l’Ubuntu (8.10) en el meu ordinador de sobretaula (un Acer Aspire al que he batejat com a Obama), ha estat tot un èxit. En part perquè aquesta vegada no he fet una actualització, sino una instal·lació neta, i no he cremat cap CD sinó que he fet servir una clau USB seguint el mètode que he vist ací (CAST). La veritat és que és un mètode molt fàcil, econòmic (no gastes CDs) i prou més ràpid que fer-ho des d’un CD. També és una bona manera de tindre Ubuntu en un “Live USB” per endur-se’l on vulgau.
El que més maldecaps m’ha portat ha sigut intentar “lacar” el sistema el primer dia, cras error, no ho feu. Espereu-se uns dies a que els servidors deixen d’estar saturats.
Passat un temps prudencial els servidors d’Ubuntu ja funcionaran a ple rendiment i llavors vos recomane seguir estes indicacions (CAST) per posar guapo l’Ubuntu.
Edició 31/10/2008 a les 16:11: La lentitut de les descàrregues no estava ocasionada per la saturació dels servidors (encara que en part sí), sinó perque el driver lliure de la tarja wifi m’alentia internet. He instalat el driver de la tarja wifi per a Windows (com ja vaig fer amb la Hardy Heron) utilitzant ndiswrapper.
Ja està disponible per a la descàrrega la darrera versió d’Ubuntu, Intrepid Ibex (8.10), que s’ha fet famosa, malgrat no ser la traducció correcta, com a Cabra Ibèrica.
Per a tindreu tot en català per defecte vos podeu descarregar la ISO del servidor de Caliu (al moment d’escriu-re açò encara no està penjada la 8.10 al servidor de Caliu, però no tardarà), altrament després d’instal·lar-lo haureu d’instal·lar les localitzacions al català.
Tot just me n’he adonat de que el botó que tenia al meu blog per promocionar l’Ubuntu Hardy Heron ha canviat i ara anuncia la inminent arribada de l’Ubuntu 8.10 àlies Intrepid Ibex:
Per si decàs a algú més li ha passat. He actualitzat la Hardy al l’últim kernel disponible (de 2.6.24.16 passa a 2.6.24.18) i al fer-ho m’he trobat amb la desagradable sorpresa de que al entrar al meu usuari eixia la pantalla en blanc. Sembla que és un bug conegut. La solució passa per teclejar Control+Alt+F1 (mode text) e introducir:
sudo aptitude update
sudo aptitude upgrade
Fet açò reinicieu l’ordinador
sudo reboot
I ja està.
Com a curiositat dir que aquesta operació m’ha desinstal·lat, entre d’altres, el reproductor multimèdia vlc. Sobra dir que després l’he tornat a instal·lar (i cap problema).
Via | genbeta
No sé si vos ha passat a vosaltres però jo he tingut un problema amb el so de les pàgines amb flash (youtube, googlevideos, etc…). Quan tenies obert un programa de música (p.e. Rhythembox, Banshee, etc…) no hi havia so als videos flash.
La solució l’he trobada a aquest blog i és tan senzill com instal·lar aquesta biblioteca:
$ sudo apt-get install libflashsupport
Finalment no m’he pogut resistir provar Kubuntu en una partició neta. Primer he provat la versió amb kde 4, i sincerament crec que encara està molt verda. M’ha semblat estèticament molt millorable, funcionalment poc agradable i poc intuïtiva, amb la majoria de programes fora de joc i molt inestable, si més no al meu Acer de sobretaula. En resum m’ha recordat al Maldows Vista.
Vist l’èxit he provat la versió estable amb kde 3.5.9, i, del cel a la terra. Estèticament li pega mil voltes, tots els programes funcionant perfectament, tot el maquinari (inclòs el ) funcionant, i en definitiva un sistema robust i tremendament estable.
Deixe doncs aparcat el Gnome, després de tres distribucions d’Ubuntu seguides usant-lo, i em passe al kde una temporadeta.
Per fi tinc el meu sistema actualitzat a Hardy Heron. En contra del que normalment faig, aquesta vegada he decidit actualitzar el sistema des de Gutsy, en compte de fer una instal·lació neta. Aquesta ha estat la meua experiència.
Em vaig decidir a actualitzar anit, abans de la versió definitiva, intentant evitar la saturació dels servidors (per cert la versió definitiva s’ha fet esperar i ha aparegut esta vesprada). La veritat és que va resultar molt senzill.
sudo update-manager -c -d
La descàrrega va tardar aproximadament 2 hores i 45 minuts. Només requereix la nostra atenció al principi quan ens demana permís per fer els canvis, i cap al final, quan ens demana permís per eliminar allò que s’ha quedat obsolet.
La instal·lació no ha tingut massa misteri, només un parell d’OK’s han sigut requerits.
Aleshores, ha sigut un camí de roses? Per desgràcia, no. Seguiu llegint