He llegit a Levante-EMV que el Tribunal de les Aigües estrena pàgina web. Sense haver acabat de llegir la notícia pose al meu navegador tribunaldelesaigues.com però no s’obri cap pàgina. Havia pensat que seria un .com per allò de que és patrimoni de la UNESCO i com que som tan internacionals. Però en fi, repensant una miqueta ho intente amb tribunaldelesaigues.es , però continua sense entrar. Desmoralitzat em llegisc la notícia de Levante i veig que la Generalitat (oh sorpresa!) només ha registrat el domini tribunaldelasaguas.es
Malgrat ser l’únic tribunal del món que continua usant el valencià, em faig a la idea del domini en castellà (mai millor dit per allò del domini castellà). Ja estem tan acostumats a estos gestos tan humiliants contra la identitat valenciana (i en la vespra del 9 d’octubre), que ja em perdut la capacitat de sorpresa.
Una lleugera alegria m’enduc al llegir en la notícia que la web està en castellà, valencià, anglès i francès. Com que tinc el meu navegador configurat en català (cosa molt important si s’estimeu un poc la llengua), al entrar en la pàgina me la presentarà en valencià. Però no. Com “Déu mana” primer apareix la llengua “del Estado”, i no la del navegador, ni tampoc la del propi tribunal. Per si tot això no fos suficient quan cliquem en “valencià” ens redirigeix al domini del tribunal murcià http://www.consejodehombresbuenos.es
“Vergonya cavallers, vergonya“, que diria el Rei Jaume; o “pa cagar-se i no torcar-se” que diria jo.
Fent una ullada per la nova web del projecte Europeana, que consisteix en la digitalització de milers de volums a nivell europeu (i que per cert, està disponible en català) se m’ha ocorregut provar-lo posant com a criteri de cerca “Tirant lo Blanch” obra emblemàtica de la literatura catalana. Entre els resultats de la cerca, hi ha un que et remet a la digitalització de l’obra original (dipositada a la Hispànic Society de Nova York) i feta per la web de la Biblioteca Valenciana Digital.
Fent gala d’allò de “abans castellans que catalans” aquesta obra està catalogada com a “llengua: espanyol, castellà” (vegeu la imatge).
No sigau porquets, em referia a “Correos y telégrafos de España”. Si més no la seua (o seva, segons quin idioma parleu) web podem llegir-la en català i en valencià. A la imatge teniu l’única diferència que he trobat. En català (teva), en valencià (teua). Sens dubte estem parlant de llengües diferents. Que no us enganyen els catalanistes.
Amb els continguts que la Generalitat Valenciana ha inclòs per a l’assignatura “Education for citizenship and Human Rights” jo també em declararia objector de conciència.
El senyor “Fuente de Mora” s’ha lluit a base de bé. Una unitat didàctica diu “Una cultura, un lengua“, la castellana, és clar. I no content amb això carrega contra el Laicisme i els Nacionalismes (excepte el castellà). Per a mostra, un botó: inclou un article titulat “Nadie conquistó a los vascos“, “La quema de banderas o retratos de los Reyes «es un acto bárbaro, no es libertad de expresión, tal y como a veces se justifica»“.
Té una cosa bona, la crítica als règims totalitaris. A tots? Noooooooooooo. Només els règims comunistes com el xinés o el cubà. Res de l’Espanya Franquista o l’Alemnya Nazi.
Ho diré en una paraula i en anglès (per a que m’entenga el senyor “Fuente de Mora”):
“UNBELIEVABLE”
Via: 20 minutos
