El senyor (sic) Font de Mora, entestat en eliminar la llengua dels seus pares com està, ha escrit un nou capítol de la seua croada personal contra el valencià. Aquesta vegada diu que vol donar als pares la llibertat d’elegir la llengua en la que volen escolaritzar als seus fills.
Tothom està a favor de la llibertat. Per tant on està la trampa? En que hi ha certes coses que no es poden deixar en mans dels administrats, i eixa és precisament la raó de ser de les Administracions Públiques. Si deixes que els pares matriculen els seus fills en una llengua diferent a la minoritzada, estàs condemnant a eixos xiquets al monolingüísme. Massa s’ha escrit ja sobre la conveniència del sistema d’immersió lingüística com a l’únic model capaç de garantir el ple domini de les dues llengües coexistents al territori. La pròpia Unió Europea així ho va dictaminar en un recurs que el PP de Catalunya va fer contra este sistema al Principat.
Però a casa nostra l’oligarquia coneguda amb el nom de Tribunal Constitucional i el Conseller (d’educació?) ja han dit que es passen les consideracions científiques i objectives per l’arc del triomf (o era per la Puerta de Alcalá?).
En un estat social no es pot adduir el dret a la llibertat quan tractem amb elements que requereixen protecció. A ningú li passa pel cap adduir el dret a caçar per justificar una batuda de Linx Ibèrics. Així que compte amb els discursos neoliberalistes amb els elements socials dignes de protecció. A tothom li fa llàstima un Linx. Serem capaços de protegir una cosa més nostra?
Com a mínim resulta curiós el projecte que duen a terme un grup de professionals de la llengua, per tal de que no es perda la Ela geminada, i per a que aquesta s’escriga correctament.
Per això proposen, entre altre coses, al consorci unicode que incloga la grafia l·l com un sol caràcter amb el seu propi codi (ara per ara, eixa consideració la té la grafia “l·”), i que aquesta s’incloga als teclats d’ordinador catalans, per evitar que s’haja de polsar tres tecles per poder escriure-la.
Per a més informació: http://www.l·l.cat
Sony ha posat a sobre la taula la possibilitat d’introduir el català en els sues videojocs si hi ha prou demanda. Fem visible aquesta demanda fent costat a la iniciativa del portal de videojocs en català vadejocs, on es demana la introducció del català no només als jocs si no també al sistema operatiu de la PS3 i la PSP.
Reproduïsc les instruccions que proposen en vadejocs per participar en la camapanya:
|
|
|
|
|
|
|
|
- Premeu el botó que representa el vot positiu (una fletxa verda que senyala amunt)
|
- És important deixar un comentari, sempre pot ajudar veure que la gent realment no vota per inèrcia.
|
Els usuaris que ja hi estigueu registrats, només cal que es boteu els primers dos passos i continueu.
Podeu enganxar també este botó al vostre blog utilitzant el codi que hi ha més abaix.
Amb el català no s’hi juga. Fem que això canvie.
<a href="http://www.vadejocs.cat/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=3195&catid=20&Itemid=4" target="_blank">
<img src="http://www.vadejocs.cat/portal/images/stories/imatgesnoticies/PS3catala.jpg" alt="PS3 en català"/></a>
Aquest esgarrifós cartell és el que em sobresalta cada vegada que vaig a tirar el fem. Per si eixe blaver “ajudamos” no fos suficient, també tenim un suggeridor “tragen” en lloc de “traguen”. I si pensàveu que a l’Ajuntament de Massalfasar són analfabets funcionals per no saber escriure en valencià, jo llevaria l’adjectiu funcionals perquè en castellà tampoc saben escriure, i si no em creieu feu una ullada a “recojida” amb “j”.
“Ajudamos…” a alfabetitzar-nos, afegiria jo.
Hi ha coses més importants que la llengua; però, per parlar-ne, cal la llengua
Joan Tudela
Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català.
Gràcies al butlletí InfoMigjorn.
(Publicat al setmanari El Temps, número 1329)
Feu click per voure-la més gran
Ja feia temps que no penjava al blog una de faltes d’ortografia. Una vegada més es tracta d’una pàgina web oficial, la del Palau de la Música (Ajuntament de València).
La versió de la web escrita en la llengua de Cervantes segurament està perfecta. Fer faltes d’ortografia en castellà és motiu de posar-se cara la paret amb els braços en creu i suportant el pes d’un volum de la Larousse en cada mà.
En canvi una pàgina qualsevol de la versió valenciana conté fins a 6 errors (ortogràfics i/o gramaticals) i ací no passa res. (El que més m’agrada és el de “Concierts”, em recorda al “Bocadill de Jamó i Ques”).
El cas del Palau de la Música de València és especialment flagrant. Si voleu riure-vos una estona aneu al Palau i agafeu el programa de l’obra de torn en valencià. Estan tots fets en castellà i traduïts automàticament (Internostrum, Google Translate o Salt), amb la qual cosa estan farcits d’errors i traduccions absurdes.
I mentrestant van tancant les Oficines Lingüístiques, que ja es veu que no els hi calen per maltractar la llengua.
Feu també una ullada al missatge institucional. En dos paraules im-pressionant.
Aprofite el meu blog per recomanar encaridament a tots aquells interessats amb el tema lingüístic que facen una ullada al Butlletí Migjorn. Si vos doneu d’alta ací, rebreu al vostre correu electrònic, recopilacions diàries fetes i enviades per Eugeni S. Reig, d’articles interessantíssims sobre la nostra llengua.
M’assabente gràcies a una lectora corrent que el TERMCAT ha posat a disposició dels internautes una recopilació de la terminologia més usual dels videojocs.
Ja no hi ha escuses per no dir pedaç en lloc de parxe, o brossa o error en compte de bug.
Salut, i a jugar (en català).
Fent una ullada per la nova web del projecte Europeana, que consisteix en la digitalització de milers de volums a nivell europeu (i que per cert, està disponible en català) se m’ha ocorregut provar-lo posant com a criteri de cerca “Tirant lo Blanch” obra emblemàtica de la literatura catalana. Entre els resultats de la cerca, hi ha un que et remet a la digitalització de l’obra original (dipositada a la Hispànic Society de Nova York) i feta per la web de la Biblioteca Valenciana Digital.
Fent gala d’allò de “abans castellans que catalans” aquesta obra està catalogada com a “llengua: espanyol, castellà” (vegeu la imatge).
No sigau porquets, em referia a “Correos y telégrafos de España”. Si més no la seua (o seva, segons quin idioma parleu) web podem llegir-la en català i en valencià. A la imatge teniu l’única diferència que he trobat. En català (teva), en valencià (teua). Sens dubte estem parlant de llengües diferents. Que no us enganyen els catalanistes.
