Calaix de sastre

Hi ha coses més importants que la llengua; però, per parlar-ne, cal la llengua

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català.

Gràcies al butlletí InfoMigjorn.

(Publicat al setmanari El Temps, número 1329)

Feu click per voure-la més gran

Ja feia temps que no penjava al blog una de faltes d’ortografia. Una vegada més es tracta d’una pàgina web oficial, la del Palau de la Música (Ajuntament de València).

La versió de la web escrita en la llengua de Cervantes segurament està perfecta. Fer faltes d’ortografia en castellà és motiu de posar-se cara la paret amb els braços en creu i suportant el pes d’un volum de la Larousse en cada mà.

En canvi una pàgina qualsevol de la versió valenciana conté fins a 6 errors (ortogràfics i/o gramaticals) i ací no passa res. (El que més m’agrada és el de “Concierts”, em recorda al “Bocadill de Jamó i Ques”).

El cas del Palau de la Música de València és especialment flagrant. Si voleu riure-vos una estona aneu al Palau i agafeu el programa de l’obra de torn en valencià. Estan tots fets en castellà i traduïts automàticament (Internostrum, Google Translate o Salt), amb la qual cosa estan farcits d’errors i traduccions absurdes.

I mentrestant van tancant les Oficines Lingüístiques, que ja es veu que no els hi calen per maltractar la llengua.

Feu també una ullada al missatge institucional. En dos paraules im-pressionant.

Gràcies al blog de Xavier Caballé ja estic en l’ona, és a dir, ja tinc wave. La primera impressió és que podré fer poca cosa si no ix a beta pública perquè l’essència del concepte “wave” és la web col·laborativa, i si no hi ha contactes a wave, poca cosa podré fer.

Abans de que m’ho pregunteu:  No, no tinc invitacions encara. Us ho faré saber quan m’habiliten per convidar altra gent.

També m’agradaria parlar d’una curiositat. Aquest matí una companya de feina m’ha dit: “hi ha que vore que graciós està el logo de Google huí”. Jo l’he mirat amb estranyesa perquè el meu logo era l’habitual, així que m’he alçat i he vist que el seu commemorava a personatges de “Barri Sèsam”. Encuriosit m’he preguntat quina podria ser la raó de la diferència. A vore si ho endevineu:

Efectivament, els més veterans ho haureu endevinat inclús abans de mirar la foto. El logo personalitzat només està disponible per a la versió castellana. Una xicoteta anècdota que no menysté a una de les empreses que més fa per la presència del català a la xarxa.

Aprofite el meu blog per recomanar encaridament a tots aquells interessats amb el tema lingüístic que facen una ullada al Butlletí Migjorn. Si vos doneu d’alta ací, rebreu al vostre correu electrònic, recopilacions diàries fetes i enviades per Eugeni S. Reig, d’articles interessantíssims sobre la nostra llengua.

He llegit a Levante-EMV que el Tribunal de les Aigües estrena pàgina web. Sense haver acabat de llegir la notícia pose al meu navegador tribunaldelesaigues.com però no s’obri cap pàgina. Havia pensat que seria un .com per allò de que és patrimoni de la UNESCO i com que som tan internacionals. Però en fi, repensant una miqueta ho intente amb tribunaldelesaigues.es , però continua sense entrar. Desmoralitzat em llegisc la notícia de Levante i veig que la Generalitat (oh sorpresa!) només ha registrat el domini tribunaldelasaguas.es

Malgrat ser l’únic tribunal del món que continua usant el valencià, em faig a la idea del domini en castellà (mai millor dit per allò del domini castellà). Ja estem tan acostumats a estos gestos tan humiliants contra la identitat valenciana (i en la vespra del 9 d’octubre), que ja em perdut la capacitat de sorpresa.

Una lleugera alegria m’enduc al llegir en la notícia que la web està en castellà, valencià, anglès i francès. Com que tinc el meu navegador configurat en català (cosa molt important si s’estimeu un poc la llengua), al entrar en la pàgina me la presentarà en valencià. Però no. Com “Déu mana” primer apareix la llengua “del Estado”, i no la del navegador, ni tampoc la del propi tribunal. Per si tot això no fos suficient quan cliquem en “valencià” ens redirigeix al domini del tribunal murcià http://www.consejodehombresbuenos.es

“Vergonya cavallers, vergonya“, que diria el Rei Jaume; o “pa cagar-se i no torcar-se” que diria jo.

Diferents persones i entitats del país, com ara  s’estan movilitzan en defensa del topònim valencià Calp davant els atacs repetits a l’actual alcalde per l’adopció en exclusiva d’aquest topònim.

Més informació a http://mascarat.blog-activo.com/

Fent una ullada per la nova web del projecte Europeana, que consisteix en la digitalització de milers de volums a nivell europeu (i que per cert, està disponible en català) se m’ha ocorregut provar-lo posant com a criteri de cerca “Tirant lo Blanch” obra emblemàtica de la literatura catalana. Entre els resultats de la cerca, hi ha un que et remet a la digitalització de l’obra original (dipositada a la Hispànic Society de Nova York) i feta per la web de la Biblioteca Valenciana Digital.

Fent gala d’allò de “abans castellans que catalans” aquesta obra està catalogada com a “llengua: espanyol, castellà” (vegeu la imatge).

Darrerament han aparegut diverses informacions en premsa (1 i 2) sobre la virtual refundació de la famosa Tercera Via Valencianista. Representants de “Blaveros” i “Catalanistes”, apunten les informacions periodístiques, podrien estar reunint-se per refundar una Tercera Via, “vist el fracàs de l’anti-espanyolisme i de l’anti-catalanisme” segons les afirmacions d’aquest grup d’intel·lectuals.

Aquest moviment s’ha d’agafar amb cautela, però cal dir que l’enfocament que ha pres no és mala idea. M’explique. En anteriors ocasions m’he manifestat en política, perquè és la política del cafè per tothom, del no mullar-se i de sumar-se “als que tenen el poder”. Però pel que diuen els diaris aquest grup estaria treballant amb una proposta de mínims que unifique l’activisme social i cultural valencianista. I això no és tan desgavellat. Salvant les distàncies, vindria a ser una cosa així com el front comú del catalanisme.

Per tant no es tracta d’una proposta política, sinó de trobar els punts comuns de tots els moviments valencianistes, alguna cosa que tots defensem independentment de les idees polítiques (regionalistes, nacionalistes, independentistes, pancatalanistes,…).

Sens dubte es tracta d’una tasca molt complicada, però que cal com a mínim aplaudir l’intent.

Tot i tot, cal fixar unes regles del debat. Unes regles de mínims, i una bàsica hauria de ser deixar fora del debat a aquells grups que promouen i practiquen la violència com a forma normal de funcionament (llegiu GAV), i aquells grups que, disfressats de valencianistes, són clarament castellanistes (que no espanyolistes).

Caldrà estar atents per vore què ix de tot açò.

No sigau porquets, em referia a “Correos y telégrafos de España”. Si més no la seua (o seva, segons quin idioma parleu) web podem llegir-la en català i en valencià. A la imatge teniu l’única diferència que he trobat. En català (teva), en valencià (teua). Sens dubte estem parlant de llengües diferents. Que no us enganyen els catalanistes.

“Per a ser ciutadans d’èxit, els teus fills mereixen estudiar en anglès” resa l’anunci de la Generalitat (vejau la imatge). Aquest anunci forma part de la campanya propagandística a favor del Trilingüisme, impulsada pel “Education Councillor” Alexander Mulberry Spring (Alejandro Font de Mora per a aquells que no han tingut la sort de rebre una educació trilingüe).

El que algú deuria de dir-li al Conseller és que abans d’impulsar el trilingüisme s’hauria d’assolir el bilingüisme. Amb la meua educació a centres públics (i de línea en valencià) he arribat a la  conclusió de que el dos va davant del tres. Abans de fer pegats trinlingües, caldrà posar sol·lucó a la . Caldrà també formar a mestres i alumnes vers l’anglès, perquè la idea de classes en anglès del senyor Conseller és que un professor done la classe en castellà o en valencià (preferiblement en la primera) i un altre faça la traducció simultània, com si els alumnes no entengueren cap llengua espanyola.

Senyor Alexander, don’t make me laugh.