Calaix de sastre

Aprofite el meu blog per recomanar encaridament a tots aquells interessats amb el tema lingüístic que facen una ullada al Butlletí Migjorn. Si vos doneu d’alta ací, rebreu al vostre correu electrònic, recopilacions diàries fetes i enviades per Eugeni S. Reig, d’articles interessantíssims sobre la nostra llengua.

Des que vaig configurar Google Apps al meu domini he tingut problemes per a rebre els correus de notificació i de contacte del blog.  Crec que ja ho he arreglat.

Si algú s’ha posat en contacte amb mi les darreres setmanes pel formulari de contacte, li pregue que ho torne a fer perquè no he rebut res.

Gràcies i perdoneu les molèsties.

Nombrosos mitjans de comunicació espanyols fan darrerament campanya contra el president del barça. L’argument més repetit és que el nacionalisme català que destil·la el president blaugrana fa que molts espanyols aficionats al barça no se senten còmodes amb aquest equip. Li demanen un favor a Laporta, que siga espanyol per a que els espanyols puguen ser aficionats del millor club de la història (i conste que jo soc del València, però això ja és un altre tema).

L’absurd d’aquest argument porta a la conclusió de que cap japonès no pot ser aficionat del Reial Madrid perquè resulta que el president d’aquest club s’ha declarat espanyol en nombroses ocasions, i per tant està impedint que els nipons senten el Reial Madrid com seu.

I es que una vegada més es demostra el doble raser dels mitjans de comunicació espanyols (tots) per a jutjar conductes nacionalistes espanyoles i conductes de la resta de nacions no castellanes. Perquè que ningú s’equivoque, el pecat de Laporta no és utilitzar el barça com a trampolí per a la política, sinó que, com diria Fuster, és que ha de demanar disculpes per existir.

M’agradaria compartir la meua alegria de poder celebrar hui la Diada Nacional del País Valencià (el meu país). I dic alegria perquè sembla mentida que el continuem celebrant després de més de 300 anys de procés de castellanització, procés que encara no ha acabat.

No està de més recordar el que celebrem hui. Ho dic perquè com a part del procés de substitució lingüística, cultural i nacional que he resumit més amunt com a procés de castellanització; podem escoltar expressions com “hui celebrem el dia de la Comunitat Valenciana“, o “hui celebrem el dia dels enamorats valencians“. Doncs no. Ni celebrem una baixada d’estatus (de país sobirà a regió subordinada), ni celebrem una festa amb clars interessos comercials (mocadorà) i eclesiàstics (sant Donís).

El que celebrem hui és el dia en el que els nostres avantpassats (catalans, li pese a qui li pese) varen lluitar per fundar la nostra nació, la que un dia va ser esplendorosa i que roman hui letàrgica, apàtica, ferida, però viva.

He llegit a Levante-EMV que el Tribunal de les Aigües estrena pàgina web. Sense haver acabat de llegir la notícia pose al meu navegador tribunaldelesaigues.com però no s’obri cap pàgina. Havia pensat que seria un .com per allò de que és patrimoni de la UNESCO i com que som tan internacionals. Però en fi, repensant una miqueta ho intente amb tribunaldelesaigues.es , però continua sense entrar. Desmoralitzat em llegisc la notícia de Levante i veig que la Generalitat (oh sorpresa!) només ha registrat el domini tribunaldelasaguas.es

Malgrat ser l’únic tribunal del món que continua usant el valencià, em faig a la idea del domini en castellà (mai millor dit per allò del domini castellà). Ja estem tan acostumats a estos gestos tan humiliants contra la identitat valenciana (i en la vespra del 9 d’octubre), que ja em perdut la capacitat de sorpresa.

Una lleugera alegria m’enduc al llegir en la notícia que la web està en castellà, valencià, anglès i francès. Com que tinc el meu navegador configurat en català (cosa molt important si s’estimeu un poc la llengua), al entrar en la pàgina me la presentarà en valencià. Però no. Com “Déu mana” primer apareix la llengua “del Estado”, i no la del navegador, ni tampoc la del propi tribunal. Per si tot això no fos suficient quan cliquem en “valencià” ens redirigeix al domini del tribunal murcià http://www.consejodehombresbuenos.es

“Vergonya cavallers, vergonya“, que diria el Rei Jaume; o “pa cagar-se i no torcar-se” que diria jo.

Jo ja he començat amb la campanya per a Madrid 2020. He fet este logo per donar-los suport, ja que ells han donat suport a les seleccions catalanes:

Si vols posar-lo a la teua web, enganxa el següent codi:

<script type="text/javascript" src="http://www.monjo.cat/js/botoMerdid.js" charset="utf-8"></script>