mai 19 2009
Pel·lícula: “Gran Torino”
Puntuació: 




Impressionant document. Gran Torino és una de les darreres pel·lícules que he vist i sense dubte puc afirmar que Clint Eastwood ho ha tornat a fer, no m’ha deixat indiferent.
Ans al contrari, la cinta del mestre m’ha fet experimentar tot un seguit d’emocions que van des de la perplexitat, la ràbia, la tendresa i la tristor (no necessàriament en aquest ordre).
El rerefons del film ens evocarà els odis racials de l’Amèrica més profunda, però alhora també ens farà un bon retrat del xoc generacional.
És una pel·lícula molt dura (com acostume’n a ser les obres de Clint) que recomane encaridament a tothom que vulga fer un exercici d’introspecció de la seua emotivitat.













20 juliol 2009 a les 22:22
doncs a mi no em fa el pes aquest home, ni tampoc a Gran Torino, sempre fa pelis de bons i dolents