El Bloc de València, ha demanat a l’Ajuntament que el proper dissabte 2 de febrer, i amb motiu del 800 aniversari del naixement del Conqueridor, es declare jornada de portes obertes la visita al Penó, que es troba a l’Arxiu Històric Municipal de València però no es pot visitar.
Es pretén així donar a conèixer a la gent aquest símbol que ha sigut tradicionalment silenciat i eclipsat per la senyera municipal de València. Un repàs per la història, amb llums i taquígrafs, que segurament no interessarà a l’alcaldessa Rita Barberà, més amiga d’adaptar i deformar la història al seu interès.
Amb motiu del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, el Conqueridor, he preparat un segell commemoratiu, que podeu vore al marge inferior dret del blog.
És un logo senzill on l’element central i més representatiu de “lo Rei“, és el Penó de la Conquesta.
Tots aquells que vulgueu posar-lo al vostre blog/web, només heu de copiar el codi que figura a continuació i enganxar-lo entre les etiquetes <body> i </body>
La presència del català a Europa no es pot fer de manera oficial perquè al no tractar-se d’una llengua oficial en l’estat espanyol, tampoc no ho pot ser a Europa, si més no sense la sol·licitud expressa del propi estat espanyol.
Tot i tot, el català s’ha tornat a colar a Europa per la porta del darrere. Una pàgina oficial de la Unió Europea destinada a fomentar el debat entre els ciutadans i els parlamentaris, està en les 23 llengües oficials, a més del català. La notícia l’he llegida a Vilaweb.
Entrant per casualitat en la web de Top català des d’un ordinador amb una connexió a Internet com les d’abans (és a dir, més lenta que el cavall del dolent), he vist que no es carregaven les imatges de la web, i en el seu lloc apareixia el “text alternatiu”.
I quina ha estat la meua sorpresa quan he vist el text alternatiu de les webs que ni pujaven ni baixaven, era ni més ni menys que “Sense cambis“. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos fent click amb el botó dret sobre el guionet que indica que la posició d’una web no ha canviat (sí, amb “ena” i “ve baixa”), i donar-li a propietats. Vegeu-ho en la imatge.
Si això és el top català, que Déu ens pille confessats.
A molta gent se li omple la boca quan parla de les meravelles del bilingüisme, i moltes vegades ho fan o bé moguts per una inèrcia d’ignorància sobre el tema, impulsada des de l’estat central, o bé (i aquesta és la pitjor) des de la intenció més clarament desinformativa (que no desinformada).
Per a assolir un autèntic bilingüisme les dues llengües en contacte s’han de trobar en igualtat de condicions. Evidentment, si algú creu que el català i el castellà es troben en aquesta situació d’igualtat, és que es troba en alguna de les dos situacions que he descrit anteriorment, és a dir que, o no s’ha parat a pensar-ho, o s’ho ha pensat massa.
A continuació expose alguns exemples de la “igualtat de condicions” d’ambdues llengües: Seguiu llegint
Em de triar entre llibertat i seguretat? És possible un equilibre entre ambdós conceptes, o això és una utopia? Aquestes preguntes estan presents en l’etern debat entre la protecció de l’exercici de les llibertats individuals i el dret a la seguretat.
Fa uns dies assistíem a la notícia de que 14 persones havien estat detingudes per la seua presumpta vinculació amb el terrorisme islamista. I tot just hui, podem llegir que dos dels detinguts ja s’han posat en llibertat, després de passar més de 72 hores incomunicats en aplicació de la llei antiterrorista. Sembla que són acusats de tinença de materials suposadament destinats a l’elaboració d’explosius.
Entre els materials trobats durant l’escorcoll es troba la nitrocel·lulosa, que d’acord, pot ser usada per l’elaboració d’explosius, però també per a material fotogràfic, com matèria primera en l’elaboració de pintura, laca, vernissos, tinta, etc…
Aleshores, està legitimat l’Estat per a intervenir en aquest moment tant primitiu de l’íter críminis1? O s’hauria d’esperar a tindre proves de les quals, i sense cap mena de dubtes, s’inferira la imminent comissió d’un delicte? Seguiu llegint
En uns temps on el monolingüisme espanyol irradia les universitats (incloses les del País Valencià), arriba La Universidad de León, i anuncia que s’està plantejant impartir èuskar, gallec i català.
L’interès naix dels propis alumnes que volen així tindre més oportunitats de feina en els països amb una segona llengua (entenent per segona llengua, l’espanyol, ja que en tots aquests territoris la primera llengua és, en teoria, l’autòctona ). Concretament, la justificació que fa el rector de la Universitat és la utilitat de cara a
aquellos que luego tienen que encontrar a través de oposición o concursos plazas de trabajo en comunidades autónomas en las que la lengua cooficial con el español es imprescindible
Esperem que els amics lleonesos no arriben a assabentar-se’n de que no és “imprescindible”, malauradament, el coneixement d’aquestes llengües per a treballar a Euskal Herria, Galicia o als Països Catalans. Només ens queda però, felicitar-nos per la iniciativa.
El servei d’allotjament en el que està aquest blog, ha canviat els seus servidors (els anteriors, dit siga de pas, estaven donant molts problemes). Degut al canvi he perdut els comentaris que havia rebut hui (també és mala sort, amb els pocs comentaris que rep, i un dia que en tinc, es perden).
Espere que a partir d’ara la pàgina patisca menys problemes i es carregue més ràpidament.
Aquest és el meu blog. Una frase tan senzilla com aquesta pot dur més d’un maldecap entre partidaris del mot aprovat per Termcat, bloc i els puristes del mot original blog. Doncs bé, resulta que jo soc partidari de la tesi defensada entre d’altres per Gabriel Biblioni. No és necessari “nostrar” tots els mots estrangers que arriben a les nostres mans, i aquest no n’és una excepció.
La paraula blog, deriva de la conjunció dels mots “web log”, és a dir, pàgina web amb identificació. Per tant no té sentit dir bloc (que en català ja té altres significats).
A més a més, en d’altres països han adoptat la paraula blog sense adaptar-la, i les llengües locals (entre elles el castellà i el francés) no s’han vist afectades ni han sentit cap complexe d’inferioritat pel fet de no tindre un mot propi.
Em de triar entre llibertat i seguretat? És possible un equilibre entre ambdós conceptes, o això és una utopia? Aquestes preguntes estan presents en l’etern debat entre la protecció de l’exercici de les llibertats individuals i el dret a la seguretat.
En uns temps on el monolingüisme espanyol irradia les universitats (incloses les del País Valencià), arriba La 
