Calaix de sastre

Hi ha coses més importants que la llengua; però, per parlar-ne, cal la llengua

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català.

Gràcies al butlletí InfoMigjorn.

Aquest apunt pretén donar una visió sociològica del nacionalisme minoritzat (llegiu el valencià/català, basc, gallec,…) des del prisma de la sociologia, però no des de les teories del nacionalisme (que ja hi han de moltes i molt bones, llegiu per exemple a Montserrat Guibernau, professora de la Queen Mary University of London), sinó aplicant al nacionalisme conceptes transversals d’altres disciplines de la sociologia i de les ciències socials afins.

No té vocació exhaustiva ni molt menys.  Simplement té la vocació de compartir una sèrie de reflexions. A saber.

El “sostre de vidre”

Aquest és un concepte que prové dels estudis sobre la discriminació de gènere. Ens ve molt bé al nostre cas perquè el col·lectiu femení és un col·lectiu minoritzat des de fa centenars de milers d’anys. Aquest concepte, aplicat al nacionalisme minoritzat, fa referència a l’existència d’obstacles que aparentment no estan, que no es veuen, però deixen notar els seus efectes al impedir progressar al col·lectiu minoritzat. Cal doncs ser molt hàbil a l’hora de detectar on és eixe “sostre de vidre” per tal de poder obrir-lo (o trencar-lo).

Teoria de l’etiquetatge

En el terreny de la criminologia, la teoria de l’etiquetatge ens indica que els qui posen les etiquetes són sempre i en aquest ordre  els majors sobre els menors, els homes sobre les dones, els poderosos sobre els subordinats, les majories sobre les minories. Així doncs, aquesta teoria propugna que l’etiqueta “delinqüent” pot produir un estat d’interiorització d’aquest rol en la persona etiquetada. Per exemple, un xiquet d’un barri de classe mitjana trenca un vidre d’una casa i és “cosa de xiquets”; si això mateix ho ha un xiquet de classe baixa en un barri marginal “és un delinqüent”. Això aplicat als nacionalismes podria explicar perquè s’associa nacionalisme espanyol a conceptes com ara solidaritat, constitucionalisme, democràcia,…; mentre a qualssevol nacionalisme no castellà (és a dir minoritari) se l’hi associen conceptes com ara separatisme/radicalisme (en lloc de sobiranisme), violència/terrorisme (en lloc de democràcia), insolidari (en lloc d’assertiu). Les etiquetes són molt importants, ja que en molts casos són un factor d’identitat primari, per això les majories sempre manipulen les etiquetes per tal de no alterar el seu statu quo.

La segregació racial als autobusos relegava a la gent de color a la darrera fila de seients. Imatge: Unicef.

Sociologia de la desviació

Torne a servir-me de conceptes lligats a la Criminologia (serà per deformació acadèmica, o com diuen els psicòlegs, “disponibilitat heurística”). Les teories funcionalistes de la desviació (conducta desviada de la norma , siga escrita o no), afirmen que aquestes no tenen necessàriament una implicació negativa. La desviació pot aportar innovació a un sistema tancat. Pot implicar un punt de vista nou que ajude a evolucionar una societat. Recalquem doncs que el concepte d’allò que és desviat o no, és ben relatiu i la línia sempre ve marcada pels poders hegemònics, mai per les minories. Rosa Parks, la primera dona de raça negra que va decidir ocupar un seient d’autobús reservat a persones de raça blanca, va dur a terme una conducta desviada, en canvi ara ningú dubta del valor positiu d’aquella desviació.

Com a conclusió diríem que conductes com ara convocar referèndums reclamant la sobirania de Catalunya, són vistes pels poders espanyols com a conductes desviades, però en el futur ens farem creus de que la màxima expressió de la democràcia fora etiquetada com a conducta desviada, igual que ara ens escandalitzem del cas de Rosa Parks.

Espectacular vídeo dels efectes que tindria l’impacte d’un meteorit sobre la Terra. (Discovery Channel)

Puntuació:
“Obra de gran format amb unes il·lustracions espectaculars i acompanyades per l’anàlisi històrica acurada i alhora amena del gran Joan F. Mira. Una edició de luxe que no pot faltar en les biblioteques dels amants de la història del País Valencià.”

Bromera (2006).

Entrada a LibraryThing: Almansa 1707 : Després de la Batalla de Joan F. Mira.

Puntuació:

Refrescant presentació dels personatges i de les seues circumstàncies vitals. El paral·lelisme entre la vida dels protagonistes i els nombres primers bessons és molt bona.

Una primera part del llibre molt bona, esguitada d’un realisme molt cruel. Llàstima que la segona part no quede, al meu parer, a l’altura de la primera. Una òpera prima interessant però un poc decebedora.

Barcelona: Edicions 62, 2009

Entrada a Librarything: La Solitud dels nombres primers de Paolo Giordano.

Puntuació:
Gisbert fa un repàs sense complexos pels tòpics que esguiten la visió que té el món sobre el País Valencià. Un viatge per la història i la cultura valenciana més enllà de les enceses discussions viscerals. Ans al contrari el llibre és farcit de dades objectives i contrastables que desmunten un a un els tòpics més rancis sobre els valencians.

Barcelona: Columna, 2007.

Entrada a LibraryThing: Quan el mal ve d’Espanya: El País Valencià més enllà dels tòpics de Toni Gisbert.

Vos desitge que passeu un bon 2010. Millor si cap que el 2009 però no tan bo com el 2011.

Puntuació:
Divertidíssima comèdia. Feia temps que no plorava de riure. D’una banda es nota la ma del director Xavi Castillo, i de l’altra no té a veure amb el típic espectacle monologuístic de l’humorista valencià, sinó que és un obra de teatre amb totes les lletres i amb un gran nivell escenogràfic i interpretatiu. En resum, un 10.

Si voleu anar a veure-la es representa de nou ara al Teatre Micalet de València, després de l’èxit de l’any passat.

Vull adherir-me al manifest en defensa dels Drets Fonamentals a Internet, que reproduesc a continuació (com ja ho han fet milers de bloggers):

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com ara el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del Ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint entrebancs a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen de manera prevalent de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres, en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals: haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a l’objectiu que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continue sent lliure.

8. Exigim que el Govern garantisca per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que puga produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seua fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seues modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facen canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Sembla que la fase de Beta oberta de Google Wave s’acosta, perquè cada vegada més gent té compte de Wave i cada vegada són més els blogs que ofereixen invitacions.
El concepte de Wave fa que siga útil només si hi ha molta gent en aquesta xarxa. Així que vaig a contribuir amb 7 invitacions per als 7 primers comentaris.

Si sou dels que encara no n’heu sentit parlar del tema, ací teniu un parell de vídeos explicatius: